Hola a tothom!
Benvinguts a aquest espai col·laboratiu sobre les noves tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a la docència universitària.
La idea és fer d’aquest bloc un espai de construcció conjunta de coneixement sobre l’aplicació i ús de les TIC a la docència universitària. Això implica que està pensat perquè tots/es anem enriquint aquest espai amb les nostres aportacions, de forma que el que obtinguem sigui resultat de la col·laboració entre tots nosaltres: tant les diferents persones que estan donades d’alta com a autores en aquest bloc, i que com a tals poden publicar entrades al mateix sobre els diferents temes que considerin rellevants, com el conjunt de lectors/es de la xarxa que vulguin enriquir aquest espai amb els seus comentaris!
M’agradaria començar doncs posant una mica el debat sobre la taula, ja que sabem que les noves tecnologies han impactat de forma frapant en la nostra societat, però encara no sabem fins a quin punt impactaran en la nostra activitat docent: les formes d’ensenyament mitjançant les TIC suposen una nova concepció de l’ensenyament en general i de la docència universitària en particular? O simplement són noves eines que ens ajudaran a potenciar les nostres formes actuals d’ensenyar? Com us imagineu la docència universitària d’aquí a 15 anys?
Com que els autors i autores d’aquest bloc casi bé no ens coneixem, també crec que estaria bé que comencéssim presentant-nos. Jo em dic Eva, i sóc investigadora i professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya. Jo us demanaria que a banda de donar la vostra opinió sobre les preguntes que us he plantejat sobre l’impacte de les TIC a la docència universitària, aprofiteu el mateix post per presentar-vos, tot comentant quina és la vostra especialitat docent, quin ús féu de les noves tecnologies en la vostra quotidanitat i de quines formes concretes penseu que la tecnologia us pot ajudar en la vostra pràctica docent a la universitat. I ja sabeu que si féu arribar recursos d'interès que trobeu a internet per compartir amb la resta, aquests seran més que benvinguts!
Comencem doncs!!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
15 comentarios:
Hola sóc la Cristina ensenyo sociologia a la UdG i de moment m'atabalen força les noves tecnologies però els alumnes d'ara bàsicament entenen d'això i per tant penso que és una bona via per incorporar el coneixement universitari.
Aquí hi ha un bon d'en Romeu a El País. En Romeu afirma que un ordinador no es pot portar a una illa deserta, mentre que un llibre sí. Estic totalment a favor del llibre, però cal saber que s'estan desenvolupant ordinadors que funcionen amb energia solar o amb alimentació mecànica (per exemple, el projecte One Laptof for Child, que fa ordinadors de 100 dòlars senzills.
Estic d'acord amb en quelet. A més si la illa és de clima semitropical o tropical un llibre serveix pràcticament el mateix que l'ordinador
3..2.. 1.. sí..sí.. no no.. estem provant!!
Hola! aquest és un comentari col·lectiu! Som la Raquel, la Cristina i jo mateixa, la Lídia. Les tres som, entre d'altres coses, professores de didàctica de les ciències experimentals, a la facultat d'Educació i Psicologia de la UdG.
fins araaaaa
La meva visió de la docència és semblant a la de l'alimentació: ha de ser variada. Per tant, crec que les classes magistrals continuen sent útils (en la seva justa mesura), combinades amb experiències d'aprenentatge cooperatiu, aprenentatge bassat en problemes, etc (versió TIC o versió presencial). Per tant, veig (de moment) les TIC més com una nova eina, que no pas com un canvi de paradigma, tot i que sóc conscient que la seva sola presència genera noves dinàmiques i una nova forma d'ensenyar i d'aprendre.
Hola a tots,
Som l'Anna i en Marc. Estem començant a experimentar i entendre com funcionen els blogs. Creiem que la seva aplicació com a complement d'una assignatura presencial pot ésser molt interessant: permet anar més enllà i extendre la interacció alumne-alumne o alumne-professor. No obstant creiem que pot ésser dificil de controlar i que deu requerir molt de temps.
Algú ens pot orientar o indicar un exemple d'un blog docent?
gràcies!
Bé, en petites dosis d'alguna manera porto temps utilitzant-ne. I n'estic content. Ara se'ns demana un ús més general per diversos motius.
Tot i que prefereixo el contacte personal en temes com ara tutories i correcció d'exercicis (ara en diuen feed back), hi ha una tendència que s'oposa a l'estil tradicional. Avui mateix he llegit l'informe del Síndic de la UdG (http://www.udg.edu/Portals/11/Generals/Sindic/Memòria%20Síndic%202005.pdf) que entre altres coses recomanava tendir a la semipresencialitat dels estudis per adaptar-se a noves tipologies d'estudiants.
Separar en el temps i en l'espai dues persones (alumne i professor) que cal que es comuniquin té implicacions. Abans estàvem acostumats a que una eina ens permetia fer més feina en menys temps. Una eina de TIC normalment ens permet fer menys feina en més temps (penseu només que aquest mateix missatge hagués estat molt més ràpid si m'hagués aixecat de la cadira i us l'hagués dit de paraula). Les TIC per a mi són un vehicle per trencar barreres d'espai i temps, com a les pel·lícules de ciència ficció.
A mi em fa gràcia que hores d'ara encara estem parlant de noves tecnologies de la informació i les comunicacions quan ja fa dècades que les tenim a la nostra disposició.
Alguna eina sí que permetrà potser algun canvi en el paradigma (wikis o similars), però serà més en la línia de l'assincronia i no pas en les activitats en si... Però cal vigilar que no dediquem més temps a aprendre a utilitzar unes eines efímeres i em dediquem més al nucli de la nostra activitat.
Per cet, i responent a en Quel, el portàtil de 100$ és útil, però no servirà per redactar missatges i posar-los dins una ampolla ;-)
Si bé es cert que aquesta adaptació ha d'esser progressiva, és important tenir en compte que els alumnes utilitzen aquestes eines com a primera opció per obtenir informació, i encara que tots estarem d'acord en la manca de filtre, la informació bona o dolenta la utilitzen, això implica un canvi en el rol del professorat que d'entrada ha de fer aquest treball de filtre, i a més a més ha de fomentar que els/es alumnes aprenguin a utilitzar aquest recurs d'una manera crítica i sàpiguen sel·leccionar els punts d'informació
Perdona, Jordi R, però en una illa deserta es podrà enviar un missatge en una ampolla virtual, com a Matrix (nota: m'ha agradat la referència a aquesta pel.lícula per part de la professora!).
... i vivim en un món real o en un món virtual? us he de confessar que després de veure Matrix no vaig poder dormir!
benvolgut quelet,
amb la contaminació dels mars, em temo que d'objectes inanimats en trobaràs tants com vulguis (el fet que sigui deserta no exclou que hi hagi ampolles ;-)...)
Per cert... i lligat amb el tema de Matrix, hi ha un cas ja real (tot i virtual): Second Life. Creieu que tindria sentit una universitat a Second Life?
Jordi R,
precisament fa molt poc hi havia a BoingBoing una priemra experiència d'universitat real amb presència virtual a Second Life. Jo mateix vaig pensar en posar-hi l'emprempte de la UdG Crec que seria molt intereessant que hi féssim una experiència. Qui s'hi apunta? Aquesta és realment una experiència 2.0!!
Hola!
perquè en matrix_1 quan diuen
"bienvenido al desierto de lo real"
no contesta algú
"¡adiós selva virtual¡" ?
Fora bromes, jo crec que entre tots hem d'intentar "netejar" a tope "la selva" per a poder fer-la transitable per a nosaltres (elefants?) i els nostres alumnes (passatgers?).
Martin
L’Eva ens pregunta:
"Les formes d’ensenyament mitjançant les TIC suposen una nova concepció de l’ensenyament en general i de la docència universitària en particular? O simplement són noves eines que ens ajudaran a potenciar les nostres formes actuals d’ensenyar? Com us imagineu la docència universitària d’aquí a 15 anys?"
Per a mi, que porto ja 35 anys a l'ensenyament primer a secundària i ara a la universitària, les TIC no em fan canviar la meva concepció de l'ensenyament que sempre es resumirà en la difícil tasca de fer partícip a una altra persona d'un coneixement que tu domines i que t'entusiasma, amb la confiança que el receptor en sigui copartícip, ni que sigui parcialment. És difícil transmetre l'entusiasme a un altre sense tenir un contacte personal. Com també és difícil en disciplines molt abstractes com la meva, explicar certs conceptes sense un intercanvi d'idees de "cos present". Però per altra banda, també és cert que en aquest intercanvi de coneixements i de vivències en que es basa l'educació hi ha moltes coses/accions que es poden considerar "rutinàries" i que no precisen de la presència física "cara a cara" dels protagonistes i que es poden fer perfectament a través d'altres mitjans –com ara les TIC- i fins i tot molt millor.
Per això concebeixo les TIC com una eina molt potent que ens ha de facilitar a tots -estudiants i ensenyants- les tasques més rutinàries i poc creatives del procés educatiu, però que -en un context d'ensenyament presencial- no haurien de substituir mai el contacte directe necessari entre uns i altres.
Però també haig de reconèixer que sovint se'm fa feixuc l'esforç personal i el temps que suposa entrar en aquest món massa canviant de les TIC que t'obliga constantment a modificar -no per una millora substancial del contingut sinó per una pura readaptació a nous requeriments tècnics- els procediments que havies construït amb molt d'esforç tot just fa quatre dies.
Interessantíssim comentari, Carles! Jo t'animaria a publicar-ho com una entrada, ja que toques dos aspectes que en si mateixos donen molt per debatre: un d'ells és com vehicular l'afectivitat i l'entusiasme mitjançant la tecnologia; un altre aspecte és si ens trobem davant de noves formes de comunicació que substituiren les formes tradicionals i presencials de docència. T'animes? ;)
Publicar un comentario